Manuel Casagemas Labrós

medalló manuel

Autor desconegut.  Manuel Casagemas Labrós

Fotografia en paper, plastificada i sobre placa metàl·lica

c. 1875

Manuel Casagemas Labrós (Granollers 1832 – Barcelona 1898) era fill de Juan Antonio Casagemas Sauri (Moià 1796 – Barcelona 1857) i Teresa Labrós Ferrer (Barcelona 17?? – Barcelona 1859) un matrimoni amb propietats al Bages, Sitges i Barcelona on després de casar-se el 1822 s’acaben traslladant definitivament.

Va ser un home amb diverses professions i càrrecs. Va començar com a dependent en una casa de comerç i seguidament es va fer comptable d’una casa de llibres. Sent procurador delegat de Granollers es fa armador i munta una empresa de fabricació de vaixells amb un altre soci sota el nom de Resa y Casagemas. El primer vaixell fabricat per aquesta societat va naufragar i això va provocar el tancament i rescissió de l’empresa.

El 1860 ingressa com a soci resident a l’Ateneu Català inscrivint-se en la secció de comerç de la entitat. El 1872 la fusió de l’Ateneu Català amb el Casino Mercantil Barcelonès dona lloc a l’Ateneu Barcelonès, del qual Manuel seguirà formant part fins la seva mort.

Durant el període de 1862 i 1868 forma part del taller d’escenografia de Frederic Soler i Rovirosa al gran teatre del Liceu. Al Museu Frederic Marès es conserven dos llibres amb dibuixos de figurins i caricatures realitzats per Ramon Tusquets, Joan Ballester, F. Soler i Rovirosa i per Manuel Casagemas Labrós (autor de la gran majoria dels dibuixos).

El seu vincle amb els principals cercles de l’època i la seva amistat amb personalitats com Apel·les Mestres, Felip Pedrell o Jacint Verdaguer, ratifiquen la seva faceta d’home culte.

El 1868 obté el càrrec de vice-cònsol dels Estats Unit d’Amèrica a Barcelona i el 1883 també de Suècia i Noruega.

A més d’ocupar els corresponents vice-consolats esdevé l’Administrador del Banc de Catalunya, feina a la qual acabà renunciant per passar a fer oposicions a Madrid amb l’objectiu d’esdevenir traductor-intèrpret jurat. L’última professió que se li coneix és la de secretari de la Companyia Transatlàntica empresa a la qual ja pertanyia el 1885, on treballà fins que va morir el desembre de 1898.

top

Manuel Casagemas Labrós

Manuel Casagemas Labrós (1832 Granollers –  1898 Barcelona) son of Juan Antonio Casagemas Sauri (1796 Moià – 1857 Barcelona) and Teresa Labrós Ferrer (17?? Barcelona – 1859 Barcelona) a marriage with properties in Bages, Sitges and Barcelona where they moved definitely after get married in 1822.

He had many different professions and occupations. Started as employee in a trading house and then he became a countable in a book store. Being delegate procurator in Granollers he was shipowner and opened a boat manufacture company with another partner under the name of Resa y Casagemas.

The 1860 he joins as a resident partner in the Ateneu Català registering to the trade section of the entity. The 1872 the fusion between the Ateneu Català with the Casino Mercantil Barcelonès gave rise to the Ateneu Barcelonès, and Manuel joined it till his death.

During the period from 1862 and 1868 he formed part of the scenography workshop of Francesc Soler i Rovirosa at the great theater of Liceu. The Museu Frederic Marès of Barcelona owns two drawing books with figurines and caricatures made by Ramon Tusquets, Joan Ballester, F. Soler i Rovirosa and Manuel Casagemas Labrós (author of most of them).

His link with the main circles of the time and his friendship with personalities like Apel·les Mestres, Felip Pedrell or Jacint Verdaguer confirm his role as a cultured man.

The 1868 gets the charge of vice-consul of the United States of America in Barcelona and the 1883 also of Sweden and Norway. Besides occupying the vice-consulates he also is the Administrator of the Banc de Catalunya, job he quit to doing oppositions in Madrid for becoming traductor sworn interpretar. His last known profession is secretary of the Companyia Trasantlàntica, company which already belonged in 1885 and where he worked until his death in December 1898.

top

Anuncis

Els 4 Gats

La taverna d’Els 4 Gats es va inaugurar el 12 de juny de 1897, situada al núm. 3 del carrer Montsió, als baixos de la Casa Martí dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. Un establiment que nasqué de l’emmirallament amb el París de l’època, tenint al darrera com a referent el conegut cabaret parisenc Chat Noir  de Rodolphe Salis.

Miquel Utrillo i Pere Romeu foren els capdavanters del projecte conjuntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol.

Al llarg dels anys que va estar obert no solament s’hi oferia menjar i beure, sinó que serví com a punt neuràlgic de reunió en el qual s’hi realitzaven múltiples activitats: ombres xineses al principi, titelles i putxinel·lis desprès, tertúlies, concerts musicals, vetllades literàries, exposicions d’art, concursos.

Carles Casagemas entraria en contacte amb el cercle d’Els 4 Gats molt aviat. Es pot constatar amb certesa que Casagemas era un assidu de l’establiment la primavera de 1899, gràcies a la participació en les activitats que s’hi realitzen i a la premsa del moment. El maig de 1899 Pere Romeu convoca un concurs de creació d’obres per a putxinel·lis en motiu de celebrar la revetlla de Sant Pere amb una vetllada diferent. Casagemas escriu l’obra titulada “Lo Gat Perdut” i esdevé un dels guanyadors. La citada nit l’obra es representada davant el públic assistent.

Certamen dels Quatre Gats - Núm. 13,  Revista Quatre Gats, 11/05/1899, p. 4
Certamen dels Quatre Gats – Núm. 13, Revista Quatre Gats, 11/05/1899, p. 4

El mateix any Casagemas participa en el concurs de realització del cartell del carnestoltes de 1900. La convocatòria anunciada a la revista Quatre Gats estableix entre d’altres coses que el cartell s’ha de fer mitjançant el procediment litogràfic. Ara per ara es desconeix l’existència d’esbossos o qualsevol còpia del cartell, a diferència del que va realitzar Picasso (alguns dibuixos preparatoris es conserven al Museu Picasso de Barcelona). Casagemas guanyà un premi accèssit pel seu cartell.

Menció dels premis accèssits del cartell de carnestoltes 1900 - La Veu de Catalunya [ed. nit], Noticias de barcelona. 08/02/1900, p. 2
Menció dels premis accèssits del cartell de carnestoltes 1900 – La Veu de Catalunya [ed. nit], Noticias de barcelona. 08/02/1900, p. 2

La seva faceta literària i artística també es va veure representada d’una altra manera en el cercle d’Els 4 Gats. El maig de 1899 va publicar dos poemes en prosa a la revista Quatre Gats, “El llamp” i “les il·lusions” i del 26 de Març al 10 d’abril de 1900 realitzà la seva primera exposició monogràfica a la Sala Gran d’Els 4 Gats.

Poemets en prosa - El llamp i Les il·lusions  - Núm. 13, Revista Quatre Gats, 11/05/1899, p. 2
Poemets en prosa – El llamp i Les il·lusions – Núm. 13, Revista Quatre Gats, 11/05/1899, p. 2
Invitació a l'Exposició de Carles Casagemas a la Sala Gran d'Els 4 Gats - 20 × 14 cm, Fundació Fundació Palau i Fabre (Caldes d'Estrac)
Invitació a l’Exposició de Carles Casagemas a la Sala Gran d’Els 4 Gats – 20 × 14 cm, Fundació Palau i Fabre (Caldes d’Estrac)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’exposició monogràfica va donar que parlar. L’Alfredo Opisso publicà un article extens i complet a la Vanguardia el 18 d’abril de 1900, on a part de fer una enumeració força completa de les obres que s’hi van exposar, enalteix la seva manera de fer i el seu caràcter propi.

Els 4 Gats passà a ser un establiment polifacètic que serví de trampolí per a molts artistes, entre els quals, Casagemas, el qual com s’ha vist procurà aprofitar totes les possibilitats que li oferia el lloc.

top

Els 4 Gats

The tavern of Els 4 Gats was opened the June 12, 1897 at the nº 3 in Montisó street, on the bottom of the Casa Martí, building designed by Josep Puig i Cadafalch. The place was born mirroring the city of Paris, with the referent of the parisian cabaret the Chat Noir of Rodolphe Salis.

Miquel Utrillo and Pere Romeu were the leaders of the project jointly with Ramon Casas and Santiago Rusiñol as a collaborators.

During the years that the establishment was open, it wasn’t just a place to eat and drink, it was used as the central point of reunion where many activities were performed: chinese shadows puppetry at first, hand puppets and puppets later, gatherings, concerts, literary evenings, art exhibitions, contests.

Carles Casagemas should had join Els 4 Gats soon. It can be affirmed with certainty that he was a regular in the establishment on the spring 1899 because his participation into the activities of the place and the contemporany press. In May 1899, Pere Romeu convenes a writting contest for a puppets representation to make a different evening in the revetlla de Sant Pere. Casagemas writes “Lo Gat Perdut” and he wins one of the awards. This evening the work is represented to the attendant public.

Certamen dels Quatre Gats - Núm. 13,  Revista Quatre Gats, 11/05/1899, p. 4
Contest of the Quatre Gats – Nº. 13, Quatre Gats magazine, 11/05/1899, p. 4

The same year Casagemas participates into the contest to make the carnival poster of 1900. The announcement at Quatre Gats magazine asks for a poster made by litographic procedure. Currently is unknown the existence of sketches or any poster’s copy unlike the one made by Picasso (some sketches are preserved at the Museu Picasso de Barcelona). Casagemas won a second prize for his poster.

Menció dels premis accèssits del cartell de carnestoltes 1900 - La Veu de Catalunya [ed. nit], Noticias de barcelona. 08/02/1900, p. 2
Mention about the second prizes of the carnival poster contest of 1900 – La Veu de Catalunya newspaper [night ed.], Noticias de barcelona. 08/02/1900, p. 2

His literary and artístic side is also represented in another way into the circle of Els 4 Gats. In May 1899 he published two prose poems into the Quatre Gats magazine, “El llamp” ans “Les il·lusions” and from March 26 to April 10 of 1900 there was his first monographic exhibition at the Sala Gran of Els 4 Gats.

Poemets en prosa - El llamp i Les il·lusions  - Núm. 13, Revista Quatre Gats, 11/05/1899, p. 2
Prose Poems – El llamp and Les il·lusions – Nº. 13, Quatre Gats magazine, 11/05/1899, p. 2
Invitació a l'Exposició de Carles Casagemas a la Sala Gran d'Els 4 Gats - 20 × 14 cm, Fundació Fundació Palau i Fabre (Caldes d'Estrac)
Invitation to the Carles Casagemas’ monografic exhibition in the Sala Gran of Els 4 Gats – 20 × 14 cm, Fundació Palau i Fabre (Caldes d’Estrac)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

The monographic exhibition didn’t go unnoticed. Alfredo Opisso wrote an extensive article at La Vanguardia newspaper the April 18 1900, in which apart of make a complet ennumeration of the artwork that were exhibited, he also praises the way to create art of Casagemas and his particular character.

Els 4 Gats was a versatile establishment which served as the springboard for many young artists, as for example Casagemas, who took profit of all the possibilities that the place offered him.

top

Nieves Coll Vendrell

medalló nivesAutor desconegut. Nieves Coll Vendrell

Fotografia en paper, plastificada i sobre placa metàl·lica.

c. 1875

Nieves Coll Vendrell (Sitges 1835 – Barcelona 1904) filla de Josep Coll Carbonell (Sitges 17??-Barcelona 1837) i Pelegrina Vendrell Duran (Sitges 18?? – Barcelona 1871) un matrimoni sitgetà pertanyent a la classe burgesa incipient de principis del segle XIX, propietari de diverses finques a Sitges.

La seva mare Pelegrina va contraure unes segones núpcies després de quedar vídua amb Tomàs de Resa Colls. Tomàs i el marit de Nieves, Manuel Casagemas, crearen la societat Resa i Casagemas i també compraren a mitges  l’edifici del núm. 57 del carrer Conde del Asalto, on la família Casagemas va establir el seu domicili oficial durant molts anys.

Nieves Coll respon a la imatge emblemàtica de la dona burgesa de família nombrosa, dedicada als fills i a acontentar el marit. El matrimoni va tenir set fills: Joaquim, Josefa, Juana, Juan, Mercedes, Lluïsa i Carles. Joaquim i Joana van morir molt aviat, el primer al voltant dels catorze anys i Joana amb un any d’edat. Alguns anys després, Juan va morir a l’Havana a causa de la Guerra de Cuba. Al final van romandre quatre fills, Josefa, Mercedes, Lluïsa i Carles.

Nieves Coll va ser l’encarregada de pagar les 1500 pessetes per redimir del servei militar a Carles Casagemas.

top

Nieves Coll Vendrell

Nieves Coll Vendrell (1835 Sitges  – 1904 Barcelona) daughter of Josep Coll Carbonell (Sitges 17 ?? – 1837 Barcelona) and Pelegrina Vendrell Duran (18 ?? Sitges – 1871 Barcelona) a marriage from Sitges belonging to the bourgeois class emerging in the early XIX, owner of several properties in Sitges.

Her mother Pelegrina, got married again after being widowed with Tomás de Resa Colls. Tomás and Nieves’ husband, Manuel Casagemas, created the society Resa Casagemas, also they both bought the building nº 57 at Conde del Asalto street, where the Casagemas family  established their official residence for many years.

Nieves Coll responds the iconic image of bourgeois woman with a large family to take care of, dedicated to her children and to satisfy her husband. They had seven children: Joaquim, Josefa, Juana, Juan, Mercedes, Lluïsa and Carles. Joaquin and Juana died being young, the first one around the fourteen and Juana with one year old. Some years later, Juan died at La Habana because the war. In the end just remained Josefa, Mercedes, Lluïsa and Carles.

She was the one who paid 1500 pesetas to redeem her son of the military service.

top

Lluïsa Casagemas Coll

lluisa casagemas

 

Autor desconegut. Lluïsa Casagemas

Fotografia sobre paper

Publicada a la revista Feminal, núm. 9, Barcelona, 29/12/1907, p. 20

 

Lluïsa Casagemas Coll (Barcelona 1873 – Madrid 1942) es dedicà al món de la música des de ben jove. A l’edat de cinc anys es matriculà al Conservatori Superior de Música del Liceu on estudià cant, piano, violí i composició. Entre els setze i divuit anys va compondre l’òpera Schiava e Regina, la qual va ser premiada a l’Exposició Universal de Chicago el 1893. Davant la impossibilitat d’estrenar-la al Liceu a causa de l’atemptat anarquista el 7 de novembre del mateix any, s’estrenà davant la família reial al Palau Reial de Madrid el 1894.

Es casà amb Enrique Sorarrain Milans del Bosch. Entre el 1898 i el 1907 hi hagué un buit en la seva producció artística, com a conseqüència d’una situació molt dramàtica, la pèrdua de quatre dels cinc fills que va tenir degut a una epidèmia de pesta, la mort del pare i la del germà petit, Carles. A banda de composar melodies per a cant i piano, també va fer música per lletres existents, per exemple “Rialla d’abril” d’Apel·les Mestres.

top

Lluïsa Casagemas Coll

Lluïsa Casagemas Coll (1873 Barcelona – 1942 Madrid) dedicated herself to the world of music from a young age. At the age of five enrolled at the Conservatory of Music of the Liceu where she studied singing, piano, violin and composition. Between the sixteen and eighteen she composed the opera Schiava e Regina, which was awarded in the 1893 at the Universal Exposition in Chicago. With the impossibility to do the premiere at the Liceu because of the anarchist attack on 7 November same year, was premiered for the Royal family at the Royal Palace of Madrid in 1894.

She got married with Enrique Sorarrain Milans del Bosch. Between the 1898 and the 1907 there was a gap in her musical production, as a result of a very dramatic situation, the loss of four of the five children she had due to a plague, the death of her father and her brother, Carles. Besides composing melodies for voice and piano, she also made music for songs lyrics existing, like for example, “Rialla d’abril” from Apel·les Mestres.

top