Manuel Casagemas Labrós

medalló manuel

Autor desconegut.  Manuel Casagemas Labrós

Fotografia en paper, plastificada i sobre placa metàl·lica

c. 1875

Manuel Casagemas Labrós (Granollers 1832 – Barcelona 1898) era fill de Juan Antonio Casagemas Sauri (Moià 1796 – Barcelona 1857) i Teresa Labrós Ferrer (Barcelona 17?? – Barcelona 1859) un matrimoni amb propietats al Bages, Sitges i Barcelona on després de casar-se el 1822 s’acaben traslladant definitivament.

Va ser un home amb diverses professions i càrrecs. Va començar com a dependent en una casa de comerç i seguidament es va fer comptable d’una casa de llibres. Sent procurador delegat de Granollers es fa armador i munta una empresa de fabricació de vaixells amb un altre soci sota el nom de Resa y Casagemas. El primer vaixell fabricat per aquesta societat va naufragar i això va provocar el tancament i rescissió de l’empresa.

El 1860 ingressa com a soci resident a l’Ateneu Català inscrivint-se en la secció de comerç de la entitat. El 1872 la fusió de l’Ateneu Català amb el Casino Mercantil Barcelonès dona lloc a l’Ateneu Barcelonès, del qual Manuel seguirà formant part fins la seva mort.

Durant el període de 1862 i 1868 forma part del taller d’escenografia de Frederic Soler i Rovirosa al gran teatre del Liceu. Al Museu Frederic Marès es conserven dos llibres amb dibuixos de figurins i caricatures realitzats per Ramon Tusquets, Joan Ballester, F. Soler i Rovirosa i per Manuel Casagemas Labrós (autor de la gran majoria dels dibuixos).

El seu vincle amb els principals cercles de l’època i la seva amistat amb personalitats com Apel·les Mestres, Felip Pedrell o Jacint Verdaguer, ratifiquen la seva faceta d’home culte.

El 1868 obté el càrrec de vice-cònsol dels Estats Unit d’Amèrica a Barcelona i el 1883 també de Suècia i Noruega.

A més d’ocupar els corresponents vice-consolats esdevé l’Administrador del Banc de Catalunya, feina a la qual acabà renunciant per passar a fer oposicions a Madrid amb l’objectiu d’esdevenir traductor-intèrpret jurat. L’última professió que se li coneix és la de secretari de la Companyia Transatlàntica empresa a la qual ja pertanyia el 1885, on treballà fins que va morir el desembre de 1898.

top

Manuel Casagemas Labrós

Manuel Casagemas Labrós (1832 Granollers –  1898 Barcelona) son of Juan Antonio Casagemas Sauri (1796 Moià – 1857 Barcelona) and Teresa Labrós Ferrer (17?? Barcelona – 1859 Barcelona) a marriage with properties in Bages, Sitges and Barcelona where they moved definitely after get married in 1822.

He had many different professions and occupations. Started as employee in a trading house and then he became a countable in a book store. Being delegate procurator in Granollers he was shipowner and opened a boat manufacture company with another partner under the name of Resa y Casagemas.

The 1860 he joins as a resident partner in the Ateneu Català registering to the trade section of the entity. The 1872 the fusion between the Ateneu Català with the Casino Mercantil Barcelonès gave rise to the Ateneu Barcelonès, and Manuel joined it till his death.

During the period from 1862 and 1868 he formed part of the scenography workshop of Francesc Soler i Rovirosa at the great theater of Liceu. The Museu Frederic Marès of Barcelona owns two drawing books with figurines and caricatures made by Ramon Tusquets, Joan Ballester, F. Soler i Rovirosa and Manuel Casagemas Labrós (author of most of them).

His link with the main circles of the time and his friendship with personalities like Apel·les Mestres, Felip Pedrell or Jacint Verdaguer confirm his role as a cultured man.

The 1868 gets the charge of vice-consul of the United States of America in Barcelona and the 1883 also of Sweden and Norway. Besides occupying the vice-consulates he also is the Administrator of the Banc de Catalunya, job he quit to doing oppositions in Madrid for becoming traductor sworn interpretar. His last known profession is secretary of the Companyia Trasantlàntica, company which already belonged in 1885 and where he worked until his death in December 1898.

top

Nieves Coll Vendrell

medalló nivesAutor desconegut. Nieves Coll Vendrell

Fotografia en paper, plastificada i sobre placa metàl·lica.

c. 1875

Nieves Coll Vendrell (Sitges 1835 – Barcelona 1904) filla de Josep Coll Carbonell (Sitges 17??-Barcelona 1837) i Pelegrina Vendrell Duran (Sitges 18?? – Barcelona 1871) un matrimoni sitgetà pertanyent a la classe burgesa incipient de principis del segle XIX, propietari de diverses finques a Sitges.

La seva mare Pelegrina va contraure unes segones núpcies després de quedar vídua amb Tomàs de Resa Colls. Tomàs i el marit de Nieves, Manuel Casagemas, crearen la societat Resa i Casagemas i també compraren a mitges  l’edifici del núm. 57 del carrer Conde del Asalto, on la família Casagemas va establir el seu domicili oficial durant molts anys.

Nieves Coll respon a la imatge emblemàtica de la dona burgesa de família nombrosa, dedicada als fills i a acontentar el marit. El matrimoni va tenir set fills: Joaquim, Josefa, Juana, Juan, Mercedes, Lluïsa i Carles. Joaquim i Joana van morir molt aviat, el primer al voltant dels catorze anys i Joana amb un any d’edat. Alguns anys després, Juan va morir a l’Havana a causa de la Guerra de Cuba. Al final van romandre quatre fills, Josefa, Mercedes, Lluïsa i Carles.

Nieves Coll va ser l’encarregada de pagar les 1500 pessetes per redimir del servei militar a Carles Casagemas.

top

Nieves Coll Vendrell

Nieves Coll Vendrell (1835 Sitges  – 1904 Barcelona) daughter of Josep Coll Carbonell (Sitges 17 ?? – 1837 Barcelona) and Pelegrina Vendrell Duran (18 ?? Sitges – 1871 Barcelona) a marriage from Sitges belonging to the bourgeois class emerging in the early XIX, owner of several properties in Sitges.

Her mother Pelegrina, got married again after being widowed with Tomás de Resa Colls. Tomás and Nieves’ husband, Manuel Casagemas, created the society Resa Casagemas, also they both bought the building nº 57 at Conde del Asalto street, where the Casagemas family  established their official residence for many years.

Nieves Coll responds the iconic image of bourgeois woman with a large family to take care of, dedicated to her children and to satisfy her husband. They had seven children: Joaquim, Josefa, Juana, Juan, Mercedes, Lluïsa and Carles. Joaquin and Juana died being young, the first one around the fourteen and Juana with one year old. Some years later, Juan died at La Habana because the war. In the end just remained Josefa, Mercedes, Lluïsa and Carles.

She was the one who paid 1500 pesetas to redeem her son of the military service.

top

Lluïsa Casagemas Coll

lluisa casagemas

 

Autor desconegut. Lluïsa Casagemas

Fotografia sobre paper

Publicada a la revista Feminal, núm. 9, Barcelona, 29/12/1907, p. 20

 

Lluïsa Casagemas Coll (Barcelona 1873 – Madrid 1942) es dedicà al món de la música des de ben jove. A l’edat de cinc anys es matriculà al Conservatori Superior de Música del Liceu on estudià cant, piano, violí i composició. Entre els setze i divuit anys va compondre l’òpera Schiava e Regina, la qual va ser premiada a l’Exposició Universal de Chicago el 1893. Davant la impossibilitat d’estrenar-la al Liceu a causa de l’atemptat anarquista el 7 de novembre del mateix any, s’estrenà davant la família reial al Palau Reial de Madrid el 1894.

Es casà amb Enrique Sorarrain Milans del Bosch. Entre el 1898 i el 1907 hi hagué un buit en la seva producció artística, com a conseqüència d’una situació molt dramàtica, la pèrdua de quatre dels cinc fills que va tenir degut a una epidèmia de pesta, la mort del pare i la del germà petit, Carles. A banda de composar melodies per a cant i piano, també va fer música per lletres existents, per exemple “Rialla d’abril” d’Apel·les Mestres.

top

Lluïsa Casagemas Coll

Lluïsa Casagemas Coll (1873 Barcelona – 1942 Madrid) dedicated herself to the world of music from a young age. At the age of five enrolled at the Conservatory of Music of the Liceu where she studied singing, piano, violin and composition. Between the sixteen and eighteen she composed the opera Schiava e Regina, which was awarded in the 1893 at the Universal Exposition in Chicago. With the impossibility to do the premiere at the Liceu because of the anarchist attack on 7 November same year, was premiered for the Royal family at the Royal Palace of Madrid in 1894.

She got married with Enrique Sorarrain Milans del Bosch. Between the 1898 and the 1907 there was a gap in her musical production, as a result of a very dramatic situation, the loss of four of the five children she had due to a plague, the death of her father and her brother, Carles. Besides composing melodies for voice and piano, she also made music for songs lyrics existing, like for example, “Rialla d’abril” from Apel·les Mestres.

top

Josefa Casagemas Coll i Mercedes Casagemas Coll

Josefa Casagemas

Thomas, S.A. (fotògraf). Josefa Casagemas

Fotografia sobre paper – c. 1912

Publicada a la revista Feminal, núm. 60, 31/03/1912, p. 17

Mercedes Casagemas

Ant. y Emilio F. Dits Napoleon. Mercedes Casagemas

Fotografia sobre cartró – c. 1897

Col·lecció Privada

Josefa Casagemas Coll (Barcelona 1859 – Barcelona 1943)

Mercedes Casagemas Coll (Barcelona 1866 – Barcelona 1947)

Totes dues van ser dos activistes feministes de l’alta societat barcelonina que aprofitaren la seva posició benestant per realitzar tasques sense ànim de lucre. Cal destacar la lluita per introduir a Catalunya les Lligues de Consumidors i Lligues de Compradors, organitzacions que vetllaven perquè les condicions de la dona obrera fossin òptimes i adequades pel que fa el salari, la higiene, els horaris, les infraestructures laborals. Com a conseqüència d’això la compra-venda dels productes  no era resultat d’un esclavatge.

Josefa va ser la Presidenta Honorària del Comitè de Dames, vocal de la junta de primera ensenyança i Presidenta de la Junta Protectora del col·legi de la Puríssima per a sord-mudes. D’entre les activitats que realitzà, cal destacar la realització del Primer Congrés d’higiene escolar a Barcelona l’abril del 1912. Col·laboradora assídua com a redactora a la revista Feminal.

Mercedes seguí les passes de la seva germana, assitia a les conferències i congressos internacionals europeus per tal d’introduir de primera mà a Catalunya el funcionament de les escoles d’higiene, els nous corrents de patronals. Fou la representant de Catalunya al Congrés celebrat a Fribourg  el setembre de 1908 amb el nom de Enseignement ménager (l’educació de les llars).

Les dues germanes es van casar amb dos germans. Josefa Casagemas amb Antonio Llopis Puig, i Mercedes Casagemas amb Manuel Llopis Puig. L’hegemonia Casagemas – Llopis encara engrandí més el renom i patrimoni familiar d’ambdós.

Josefa Casagemas Coll and Mercedes Casagemas Coll

Josefa Casagemas Coll ( 1859 Barcelona –  1943 Barcelona)

Mercedes Casagemas Coll ( 1866 Barcelona –  1947 Barcelona)

Both were two feminist activists of the Barcelona high society who used his position as a wealthy to perform tasks with no profit. It is worth mentioning the fight to introduce in Catalonia the Consumer League and the Buyers League, organizations which claimed that the conditions of working women were optimal and appropriate regarding the salary, hygiene, schedules, work infrastructures. They pretended that the result of selling-buying products was not a result of slavery.

Josefa was the Honorary President of the ladies’ Committee, Member of the Board of first schools and President of the Board of the College of the Immaculate Protective for deaf-dumb. Among the activities carried out, it is worth mentioning the creation of the first Congress of school hygiene in Barcelona in April 1912. Frequent collaborator as an editor at the magazine Feminal.

Mercedes followed on her sister footsteps, attended at the International European conferences and congresses in order to enter first-hand in Catalonia the functioning of the hygienes’ schools, the new currents of employers’.organisation He was the representative of Catalonia at the Congress held in Fribourg in September 1908 under the name L’enseignement ménager (the education of households).

The two sisters were married to two brothers. Josefa Casagemas with Antonio Llopis Puig, and Mercedes Casagemas with Manuel Llopis Puig. Casagemas-Llopis hegemony still more enlarged the family heritage of both.

top

Els germans polítics de Carles Casagemas

manuel llopis puig

 Ant. y Emilio F. Dits Napoleon. Manuel Llopis Puig

Fotografia sobre cartró – c. 1897

Col·lecció Privada

enrique sorarrain

Autor desconegut. Enrique Sorarrain Milans del Bosch

Fotografia sobre paper – c. 1904

Publicada a la revista Gran vida, núm. 19, 12/1904, p. 9

 

Antonio Llopis Puig (1851 – 1920) i Manuel Llopis Puig (18?? – 1911) (respectius marits de Josefa i Mercedes Casagemas) eren nebots de Bernardí Llopis Pujol (Sitges 1814 – Barcelona 1891), productor principal de la malvasia a Sitges i propietari del que actualment és el Museu Romàntic de Sitges.

Antonio fou tinent de vaixell de primera per a l’Estat Major General del Ministeri de la Marina i capità de fragata.

Manuel va ser enginyer industrial que exercí com a comptador del gas en la ciutat de Barcelona.

Enrique Sorarrain Milans del Bosch (18?? – 1924) (marit de Lluïsa Casagemas) fou el representant a Barcelona dels Srs. Arcaute, Arza y Comp.ª, una societat mercantil constituïda per Miguel Ruiz de Arcaute y Arza, la seva dona Mercedes Sorarrain Milans del Bosch, Martin Garmendia Lasquibar, Daniel Arza Sorarrain i Rafael Sorarrain Milans del Bosch. Aquesta empresa es dedicava a l’explotació de les fàbriques de paper “La Esperanza”(Tolosa) i “La Providencia”(Alegria) totes dues a Guipúzcoa. Dos dels membres eren germans d’Enrique Sorarrain, motiu pel qual farien a aquest darrer el representant de la companyia a la ciutat de Barcelona. A més a més fou el president del Comité Central de la Unión Velocipèdica Española a partir del 1905. Gran esportista i practicant del yachting.

The brothers in law of Carles Casagemas

Antonio Llopis Puig (1851-1920) and Manuel Llopis Puig (18??-1911) (Josefa and Mercedes Casagemas respective husbands) were nephews of Bernardino Llopis Pujol (Sitges 1814 – Barcelona, 1891), the main malvasia’s producer in Sitges and owner of what is now the Romantic Museum of Sitges.

Antonio was 1rst boat lieutenant for the General Staff of the Ministry of the Navy and captain of frigate.

Manuel was an industrial engineer who acted as a gas meter in the city of Barcelona.

Enrique Sorarrain Milans del Bosch (18??-1924) (Luisa Casagemas’ husband) was Mr. Arcaute, Arza and Company agent in Barcelona, which was formed by Miguel Ruiz de Arcaute and Arza, his wife Mercedes Sorarrain Milans del Bosch, Martin Garmendia Lasquibar, Daniel Sorarrain and Rafael Arza Sorarrain Milans del Bosch. This company was engaged in the operation of the paper’s factories “La Esperanza” (Tolosa) and “La Providencia” (Alegia) both in Guipúzcoa. Two of the members were Enrique Sorarrain’s brothers, reason to be the company’s agent in Barcelona. In addition, he was the President of the Central Committee of the Spanish Velocipèdica Union since 1905. Great athlete and yatching practicer.

top