Josefa Casagemas Coll i Mercedes Casagemas Coll

Josefa Casagemas

Thomas, S.A. (fotògraf). Josefa Casagemas

Fotografia sobre paper – c. 1912

Publicada a la revista Feminal, núm. 60, 31/03/1912, p. 17

Mercedes Casagemas

Ant. y Emilio F. Dits Napoleon. Mercedes Casagemas

Fotografia sobre cartró – c. 1897

Col·lecció Privada

Josefa Casagemas Coll (Barcelona 1859 – Barcelona 1943)

Mercedes Casagemas Coll (Barcelona 1866 – Barcelona 1947)

Totes dues van ser dos activistes feministes de l’alta societat barcelonina que aprofitaren la seva posició benestant per realitzar tasques sense ànim de lucre. Cal destacar la lluita per introduir a Catalunya les Lligues de Consumidors i Lligues de Compradors, organitzacions que vetllaven perquè les condicions de la dona obrera fossin òptimes i adequades pel que fa el salari, la higiene, els horaris, les infraestructures laborals. Com a conseqüència d’això la compra-venda dels productes  no era resultat d’un esclavatge.

Josefa va ser la Presidenta Honorària del Comitè de Dames, vocal de la junta de primera ensenyança i Presidenta de la Junta Protectora del col·legi de la Puríssima per a sord-mudes. D’entre les activitats que realitzà, cal destacar la realització del Primer Congrés d’higiene escolar a Barcelona l’abril del 1912. Col·laboradora assídua com a redactora a la revista Feminal.

Mercedes seguí les passes de la seva germana, assitia a les conferències i congressos internacionals europeus per tal d’introduir de primera mà a Catalunya el funcionament de les escoles d’higiene, els nous corrents de patronals. Fou la representant de Catalunya al Congrés celebrat a Fribourg  el setembre de 1908 amb el nom de Enseignement ménager (l’educació de les llars).

Les dues germanes es van casar amb dos germans. Josefa Casagemas amb Antonio Llopis Puig, i Mercedes Casagemas amb Manuel Llopis Puig. L’hegemonia Casagemas – Llopis encara engrandí més el renom i patrimoni familiar d’ambdós.

Josefa Casagemas Coll and Mercedes Casagemas Coll

Josefa Casagemas Coll ( 1859 Barcelona –  1943 Barcelona)

Mercedes Casagemas Coll ( 1866 Barcelona –  1947 Barcelona)

Both were two feminist activists of the Barcelona high society who used his position as a wealthy to perform tasks with no profit. It is worth mentioning the fight to introduce in Catalonia the Consumer League and the Buyers League, organizations which claimed that the conditions of working women were optimal and appropriate regarding the salary, hygiene, schedules, work infrastructures. They pretended that the result of selling-buying products was not a result of slavery.

Josefa was the Honorary President of the ladies’ Committee, Member of the Board of first schools and President of the Board of the College of the Immaculate Protective for deaf-dumb. Among the activities carried out, it is worth mentioning the creation of the first Congress of school hygiene in Barcelona in April 1912. Frequent collaborator as an editor at the magazine Feminal.

Mercedes followed on her sister footsteps, attended at the International European conferences and congresses in order to enter first-hand in Catalonia the functioning of the hygienes’ schools, the new currents of employers’.organisation He was the representative of Catalonia at the Congress held in Fribourg in September 1908 under the name L’enseignement ménager (the education of households).

The two sisters were married to two brothers. Josefa Casagemas with Antonio Llopis Puig, and Mercedes Casagemas with Manuel Llopis Puig. Casagemas-Llopis hegemony still more enlarged the family heritage of both.

top

Els germans polítics de Carles Casagemas

manuel llopis puig

 Ant. y Emilio F. Dits Napoleon. Manuel Llopis Puig

Fotografia sobre cartró – c. 1897

Col·lecció Privada

enrique sorarrain

Autor desconegut. Enrique Sorarrain Milans del Bosch

Fotografia sobre paper – c. 1904

Publicada a la revista Gran vida, núm. 19, 12/1904, p. 9

 

Antonio Llopis Puig (1851 – 1920) i Manuel Llopis Puig (18?? – 1911) (respectius marits de Josefa i Mercedes Casagemas) eren nebots de Bernardí Llopis Pujol (Sitges 1814 – Barcelona 1891), productor principal de la malvasia a Sitges i propietari del que actualment és el Museu Romàntic de Sitges.

Antonio fou tinent de vaixell de primera per a l’Estat Major General del Ministeri de la Marina i capità de fragata.

Manuel va ser enginyer industrial que exercí com a comptador del gas en la ciutat de Barcelona.

Enrique Sorarrain Milans del Bosch (18?? – 1924) (marit de Lluïsa Casagemas) fou el representant a Barcelona dels Srs. Arcaute, Arza y Comp.ª, una societat mercantil constituïda per Miguel Ruiz de Arcaute y Arza, la seva dona Mercedes Sorarrain Milans del Bosch, Martin Garmendia Lasquibar, Daniel Arza Sorarrain i Rafael Sorarrain Milans del Bosch. Aquesta empresa es dedicava a l’explotació de les fàbriques de paper “La Esperanza”(Tolosa) i “La Providencia”(Alegria) totes dues a Guipúzcoa. Dos dels membres eren germans d’Enrique Sorarrain, motiu pel qual farien a aquest darrer el representant de la companyia a la ciutat de Barcelona. A més a més fou el president del Comité Central de la Unión Velocipèdica Española a partir del 1905. Gran esportista i practicant del yachting.

The brothers in law of Carles Casagemas

Antonio Llopis Puig (1851-1920) and Manuel Llopis Puig (18??-1911) (Josefa and Mercedes Casagemas respective husbands) were nephews of Bernardino Llopis Pujol (Sitges 1814 – Barcelona, 1891), the main malvasia’s producer in Sitges and owner of what is now the Romantic Museum of Sitges.

Antonio was 1rst boat lieutenant for the General Staff of the Ministry of the Navy and captain of frigate.

Manuel was an industrial engineer who acted as a gas meter in the city of Barcelona.

Enrique Sorarrain Milans del Bosch (18??-1924) (Luisa Casagemas’ husband) was Mr. Arcaute, Arza and Company agent in Barcelona, which was formed by Miguel Ruiz de Arcaute and Arza, his wife Mercedes Sorarrain Milans del Bosch, Martin Garmendia Lasquibar, Daniel Sorarrain and Rafael Arza Sorarrain Milans del Bosch. This company was engaged in the operation of the paper’s factories “La Esperanza” (Tolosa) and “La Providencia” (Alegia) both in Guipúzcoa. Two of the members were Enrique Sorarrain’s brothers, reason to be the company’s agent in Barcelona. In addition, he was the President of the Central Committee of the Spanish Velocipèdica Union since 1905. Great athlete and yatching practicer.

top