Lluïsa Casagemas Coll

lluisa casagemas

 

Autor desconegut. Lluïsa Casagemas

Fotografia sobre paper

Publicada a la revista Feminal, núm. 9, Barcelona, 29/12/1907, p. 20

 

Lluïsa Casagemas Coll (Barcelona 1873 – Madrid 1942) es dedicà al món de la música des de ben jove. A l’edat de cinc anys es matriculà al Conservatori Superior de Música del Liceu on estudià cant, piano, violí i composició. Entre els setze i divuit anys va compondre l’òpera Schiava e Regina, la qual va ser premiada a l’Exposició Universal de Chicago el 1893. Davant la impossibilitat d’estrenar-la al Liceu a causa de l’atemptat anarquista el 7 de novembre del mateix any, s’estrenà davant la família reial al Palau Reial de Madrid el 1894.

Es casà amb Enrique Sorarrain Milans del Bosch. Entre el 1898 i el 1907 hi hagué un buit en la seva producció artística, com a conseqüència d’una situació molt dramàtica, la pèrdua de quatre dels cinc fills que va tenir degut a una epidèmia de pesta, la mort del pare i la del germà petit, Carles. A banda de composar melodies per a cant i piano, també va fer música per lletres existents, per exemple “Rialla d’abril” d’Apel·les Mestres.

top

Lluïsa Casagemas Coll

Lluïsa Casagemas Coll (1873 Barcelona – 1942 Madrid) dedicated herself to the world of music from a young age. At the age of five enrolled at the Conservatory of Music of the Liceu where she studied singing, piano, violin and composition. Between the sixteen and eighteen she composed the opera Schiava e Regina, which was awarded in the 1893 at the Universal Exposition in Chicago. With the impossibility to do the premiere at the Liceu because of the anarchist attack on 7 November same year, was premiered for the Royal family at the Royal Palace of Madrid in 1894.

She got married with Enrique Sorarrain Milans del Bosch. Between the 1898 and the 1907 there was a gap in her musical production, as a result of a very dramatic situation, the loss of four of the five children she had due to a plague, the death of her father and her brother, Carles. Besides composing melodies for voice and piano, she also made music for songs lyrics existing, like for example, “Rialla d’abril” from Apel·les Mestres.

top

Els germans polítics de Carles Casagemas

manuel llopis puig

 Ant. y Emilio F. Dits Napoleon. Manuel Llopis Puig

Fotografia sobre cartró – c. 1897

Col·lecció Privada

enrique sorarrain

Autor desconegut. Enrique Sorarrain Milans del Bosch

Fotografia sobre paper – c. 1904

Publicada a la revista Gran vida, núm. 19, 12/1904, p. 9

 

Antonio Llopis Puig (1851 – 1920) i Manuel Llopis Puig (18?? – 1911) (respectius marits de Josefa i Mercedes Casagemas) eren nebots de Bernardí Llopis Pujol (Sitges 1814 – Barcelona 1891), productor principal de la malvasia a Sitges i propietari del que actualment és el Museu Romàntic de Sitges.

Antonio fou tinent de vaixell de primera per a l’Estat Major General del Ministeri de la Marina i capità de fragata.

Manuel va ser enginyer industrial que exercí com a comptador del gas en la ciutat de Barcelona.

Enrique Sorarrain Milans del Bosch (18?? – 1924) (marit de Lluïsa Casagemas) fou el representant a Barcelona dels Srs. Arcaute, Arza y Comp.ª, una societat mercantil constituïda per Miguel Ruiz de Arcaute y Arza, la seva dona Mercedes Sorarrain Milans del Bosch, Martin Garmendia Lasquibar, Daniel Arza Sorarrain i Rafael Sorarrain Milans del Bosch. Aquesta empresa es dedicava a l’explotació de les fàbriques de paper “La Esperanza”(Tolosa) i “La Providencia”(Alegria) totes dues a Guipúzcoa. Dos dels membres eren germans d’Enrique Sorarrain, motiu pel qual farien a aquest darrer el representant de la companyia a la ciutat de Barcelona. A més a més fou el president del Comité Central de la Unión Velocipèdica Española a partir del 1905. Gran esportista i practicant del yachting.

The brothers in law of Carles Casagemas

Antonio Llopis Puig (1851-1920) and Manuel Llopis Puig (18??-1911) (Josefa and Mercedes Casagemas respective husbands) were nephews of Bernardino Llopis Pujol (Sitges 1814 – Barcelona, 1891), the main malvasia’s producer in Sitges and owner of what is now the Romantic Museum of Sitges.

Antonio was 1rst boat lieutenant for the General Staff of the Ministry of the Navy and captain of frigate.

Manuel was an industrial engineer who acted as a gas meter in the city of Barcelona.

Enrique Sorarrain Milans del Bosch (18??-1924) (Luisa Casagemas’ husband) was Mr. Arcaute, Arza and Company agent in Barcelona, which was formed by Miguel Ruiz de Arcaute and Arza, his wife Mercedes Sorarrain Milans del Bosch, Martin Garmendia Lasquibar, Daniel Sorarrain and Rafael Arza Sorarrain Milans del Bosch. This company was engaged in the operation of the paper’s factories “La Esperanza” (Tolosa) and “La Providencia” (Alegia) both in Guipúzcoa. Two of the members were Enrique Sorarrain’s brothers, reason to be the company’s agent in Barcelona. In addition, he was the President of the Central Committee of the Spanish Velocipèdica Union since 1905. Great athlete and yatching practicer.

top